Brighton

Diumenge passat, com que la Cristina sortosament no treballava, varem poder reprendre la nostra antiga afició de conèixer els llocs propers a London i anàrem a Brigthon, la ciutat costera del sud. Va ser un dia ben agradable. La major part de la ciutat és molt poc interessant arquitectònicament, els edificis són sovint horrorosos, però la ciutat està totalment abocada a la seva platja i Diumenge lluïa un sol que justificava el nom de la ciutat (tot i que de fet feia més aviat fred). Hi havia molta gent que havia anat a veure el mar ni que fos una estona (a Londres el mar sempre sembla inaccessible, encara que no estigui gaire lluny i de fet sovint el vent porti el seu alè) i la vora de la platja estava animada per cafès i petits llocs dedicats a la venda de marisc, per consumir-ho al carrer mateix. Aquesta és una manera de vendre el marisc habitual als països anglosaxons (recordo haver-la vist a Baltimore, per exemple) però no gaire habitual a casa nostra (hi havia una parada, més o menys com aquestes, fa anys al Maremagnum però va plegar). L’edifici més important de Brigthon és el Royal Pavilion que Jordi IV, va construir a començaments del segle XIX. L’amic Jordi era un rei amant de la bona vida i va fer un edifici per les seves estones d’esbarjo, compartit amb les seves amants. Per això des de llavors, aquesta ciutat és considerada entre els britànics com el lloc adient per a fer escapades extramatrimonials. El Pavelló està construït, imitant exteriorment l’arquitectura hindú, la qual cosa li dona no cal dir-ho un aspecte sorprenent. En tot cas la visita al seu interior val la pena, ja que la recreació de com lluïa en el temps del seu primer posseïdor està molt ben feta. Cal destacar especialment el saló de música, presidit per un gegantí orgue i on sembla ser que de tant en tant el rei s’animava a demostrar les seves habilitats musicals. Quan morí Jordi, després d’un breu interregne del seu germà Guillem, la corona i el Palau passaren a la seva neboda Victòria que tenia un altre estil i no era gaire amant d’un palau enmig d’un poble que començava a esdevenir gran. Així doncs ho va vendre a la ciutat i Brigthon és la única antiga residència real que no pertany a la corona. L’altre lloc que visitarem fou el moll artificial bastit al mig de la platja on des de finals del XIX hi ha un parc d’atraccions d’un estil anacrònic fins i tot superior al del Tibidabo i que segurament per això molts qualificaren com a entranyable. De nit il·luminat en mig de la foscor de l’oceà, fa realment efecte.