El finals dels routemasters

Ahir la Vanguardia es feia ressò d’una noticia referent a la vida quotidiana de Londres: el darrer dia de servei ordinari dels autobusos més característics de la ciutat: els anomenats routemasters. La desaparició no serà però del tot definitiva perquè quedaran en servei en algunes línies orientades bàsicament al turisme. Tampoc vol dir que desapareixeran els autobusos de dos pisos. De fet, els nous també són dobles. La diferència és que als vells routemaster, el conductor estava absolutament separat de la resta del bus i era imprescindible la figura del cobrador que des de la part de darrera dirigia el personal cap amunt o els convidava a restar al pis inferior segons els seu criteri. L’avantatge d’aquests autobusos és que sense porta de darrera, hom podia baixar quan li semblava bé i no només a la parada. Jo he pogut viatjar una miqueta tot i que no gaire. Una de les línies properes a casa, el 36, va estar fins no fa gaire servida per aquests aparells. Els trobava una mica més còmodes que els nous per les raons ja esmentades, però paradoxalment la raó esgrimida per la seva desaparició, que l’alcalde de Londres va considerar impossible no fa gaire temps, és la seva impossibilitat de transportar persones amb cadires de rodes. Imagino però que el fet de prescindir d’un bon nombre de llocs de treball també haurà tingut influència en la decisió de les autoritats del transport londinenc. En qualsevol cas, els autobusos nous encara que tinguin la plataforma necessària, tampoc resulten molt adients pel transport de minusvàlids. L’escala dins de l’autobús ocupa un lloc considerable i fa que l’espai per circular ja sigui mínim i col·locar una cadira de rodes no sigui una tasca fàcil. De fet, resulta un xic curiós que mentre el segon pis té una evident atracció pels turistes i altres espècies de forasters, als londinencs no els agrada gens i tendeixen a quedar-se al pis de baix, quasi sempre atapeït. De fet, si són vells o porten paquets tampoc tenen altre opció, perquè necessites tenir unes bones articulacions i les mans lliures per pujar per l’escala, especialment si el conductor està accelerant o frenant. Bé, en qualsevol cas, hi ha encara la possibilitat de comprar per un quants milers d’euros els autobusos que ara han estat retirats, tot i que tenen el petit inconvenient que la seva alçada, superior a quatre metres, els impossibilita recórrer moltes carreteres europees.