Santa Claus is coming

Les nits són ja ara llarguíssimes. Avui m’he entretingut fent un examen innecessari i quan he sortit ja era negra nit, que es perllongarà moltes hores. Per molts és un moment de desànim, pels meus alumnes, per exemple, especialment si acaben de venir d’algun racó d’Espanya i experimenten de cop conjuntament els efectes de la foscor creixent, el fred i la solitud. Malgrat tot l’hivern seria més o menys passable si no fos per les horribles festes nadalenques. Com a mínim aquí tot és com molt més concentrat. Després del boxing day, que té lloc el dia de Sant Esteve, comencen les rebaixes i fins i tot el New year’s eve sembla formar part ja d’una altre mena de cicle. També és cert que la discreció, que constitueix encara una virtut prou estesa en el país, les fa més suportables. La il·luminació és menys ostensible i els pacífics transeünts no són amenitzats i amenaçats per les cançons nadalenques. Possiblement la diferència més gran esta en l’agressiva campanya que els pubs i altres establiments de restauració varen encetar ja fa dos mesos per reservar espai als seus locals. En una societat on la família té cada cop menys pes real, la celebració als llocs públics és una alternativa molt utilitzada i freqüent. La mobilització comercial és però del tot impressionant. L’any passat vaig deixar-me caure per Covent garden un dels dissabtes anteriors a les festes, un dia on la previsió era de col·lapse total i absolut i certament les previsions no anaven errades. Només a l’estació hi havia milers de persones creant una situació un xic complicada; una experiència que tinc poc interès a repetir.