Porto

Cada cop hi ha més coses que fa un munt d’anys que han passat. Aquest darrer cap de setmana he tornat adonar-me’n perquè he anat a Portugal, un país pel que sempre he sentit un certa atracció, però que només havia pogut visitar una vegada l’any 94. Aquest cop no vaig visitar Lisboa sinó Porto, la segona ciutat del país. El tòpic la defineix en un cert sentit com propera a Barcelona, però em sembla que no tenen gaire a veure. De Barcelona en comparació a Madrid se’n poden dir moltes coses però mai que fos més “espanyola” (com a molt, en algunes coses, igual). Porto en canvi expressa l’essència del país, almenys l’essència fixada per una certa literatura, igual o millor que la capital. És una ciutat plena de saudade, tan decadent com pugui ser-ho Lisboa en el seu urbanisme i un pel més plujosa i freda. També més provinciana, i per això més melancòlica. Com Lisboa, és una ciutat molt maca. Si la primera s’obre sobre el magnífic estuari del riu Teixo, la segona ho fa sobre el del Douro que constitueix l’arteria vital de la ciutat. Ambdues ciutats tenen com a un dels elements que les fan més atractives, la seva orografia, que això sí les fa pesades de caminar. No vaig poder conèixer gaire cosa del patrimoni monumental de Porto que és considerable. Tan sols visitarem la catedral, un notable temple romànic situat a un dels turons més alts de la ciutat des de la qual hi ha una bona panoràmica de la ciutat i dels darrers trams del curs del riu Douro. Si que varem poder dedicar més temps al patrimoni cultural més específic de la ciutat que ha fet el seu nom famós internacionalment: el vi que pren el nom de la ciutat com a denominació d’origen. Curiosament a Porto no hi ha bodegues (caves en portuguès), totes hi són a Vilanova da Gaia, la població que és a l’altra banda del riu ( en una relació una mica semblant a la d’Hospitalet i Barcelona, però separats pel riu enlloc de per carrers més aviat tristois). Vaig poder veure la de Calem i la de Vasoncelos, on ens van explicar les veritats més fonamentals entorn d’aquest elixir. La distinció entre el Towny i el Vintage, i coses per l’estil. A casa nostra i en general a l’estat espanyol, el Porto és una realitat poc coneguda. Però el cert és que el Regne Unit o França tenen una passió per aquesta beguda. De fet. França és el major consumidor del mon, per sobre dels anglesos que són els que el van popularitzar. Aquesta dada pot ser una prova empírica per constatar l’afirmació del meu amic i acompanyant en aquest viatge Albert de que el Porto és el millor vi del món. Jo, menys coneixedor, no sé diria tant. Si que alguns dels caldos que varem provar, a vegades de quaranta anys d’antiguitat, eren d’una gran qualitat i considerablement plaents. Potser, afegiria que el fet que el Porto no sigui un vi per acompanyar els menjars, sinó que més aviat es pren per ell mateix, li confereix una certa superioritat d’un ordre, diguem-ne, espiritual