10/14/2005

Riu avall

Un trajecte en principi turístic, però del tot recomanable per fer-se una bona idea de la capital anglesa, consisteix en acompanyar el curs del riu Tamessis en el seu camí fins el mar des del lloc d’embarcament, prop de Charing Cross, fins a Greenwich. Més enllà de la contemplació d’alguns dels edificis més emblemàtics de la capital britànica, com la catedral, la Tate Modern o la torre de Londres, el passeig permet constatar la vitalitat de la capitalitat britànica a la recuperada zona dels molls, que constitueix un espectacle arquitectònic de primera magnitud. Greenwich és un barri famós pel meridià i és on es troba el museu d’astronomia, a més del museu naval i del famós Cutty Shark. És un lloc ben agradable on difícilment tens la sensació d’estar dins d’una ciutat de les dimensions de Londres, sinó més aviat en un petit i agradable poble,l potser de la costa. El seu parc a la vora del riu i amb senderis escarpats té segurament les millors perspectives de la capital. Mentre baixava amb el vaixell pel riu, m’ha vingut a la memòria que una de les meves novel·les preferides comença amb una navegació per aquella part del riu: The hearth of darkness. És l’evocació de la por que degueren sentir els romans quan començaren a introduir-se a Gran Bretanya, la necessària introducció per què Marlowe comenci a donar una idea del que ell experimentà quan s’endinsà en un altre gran riu, el Congo, a la recerca de Kurtz. No he estat mai al riu Congo, i si em perdo segurament no és el lloc on m’haureu de buscar, però no és difícil copsar l’analogia plantejada per Conrad. Si puc aquest cap de setmana faré alguna petita incursió a Londinium, o millor dit al poc que encara resta.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger Xavier said...

Buscar los restos de Londinium ¿no será igual de quimérico que buscar los restos del Call en Barcelona?

7:57 a. m.  
Anonymous Anònim said...

El riu és molt llarg i de Charing Cross a l'oest i el sud queda una part també molt bonica i plena de ponts i parcs fins a Richmond upon Thames, i més enllà si es vol, que no fan els recorreguts turístics però que val molt la pena.

És veritat, sempre tens la sensació que Londres té mar i no riu: enormes vaixells, abundants ports, les peculiars marees del Tàmesi, les constants referències en anglès a noms marítims (Chelsea Harbour, Embankment, Docklands, etc), l'amplada i la presència de l'aigua física i ambiental (fot una humitat i fred quan t'hi acostes).

De Victoria Embankment passaríem pel London Eye, Houses of Parliament, Lambeth Bridge, Millbank Millenium Pier, Chelsea Embankment, Albert i Battersea bridges, Chelsea Wharf, Sands End, Putney Bridge, Hammersmith Bridge, Chiswick Bridge (on el riu es va estrenyent, anem als seus orígens), Kew Bridge (on hi ha els jardins botànics, Kew Gardens), Twickenham Bridge, Richmond i Hampton Court Palace.

11:06 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home