llibres vells

Avui contestant una carta que ja començava a ser antiga em demanaven que parlés del meu llibre sobre Descartes i me n’he sortit amb una vaga promesa de que ja ho faré un altre dia, però el fet és que no he estat capaç. La meva producció literària no és gran però tampoc insignificant. Tanmateix sembla que em manca alguna cosa que hauria de tenir per poder considerar-me alguna cosa així com un escriptor. El cert és que em costa molt llegir les coses que he escrit fa temps i quan ho faig em costa reconèixer-les com a meves. En molts casos semblen d’algun que és totalment altre. I tampoc és perquè hagi canviat d’opinió. Tot plegat tampoc no n’he tingut tantes per a poder canviar-hi gaire. És simplement que em sé un altre. Sovint tinc dubtes sobre el sentit general del fet d’escriure, però almenys personalment l’escriptura m’ha servit per una cosa: per adonar-me que Hume, Pessoa, Heràclit tenien raó i això de la identitat personal no és gaire cosa més que una mentida pietosa.