12 d'octubre
Ahir al meu Institut va haver una conferència sobre la “fiesta nacional”. Com que per qüestions d’horari em tocava anar no vaig plantejar resistència. D’entrada, una decepció, perquè no es va dir res de temes tauromàquics, sinó que es tractava d’explicar perquè el 12 d’octubre és la festa nacional. El ponent era el conseller de cultura de l’ambaixada. La xerrada va ser tan penosa com era d’esperar amb tots els tòpics putrefactes de la gran gesta històrica i un nivell d’autocontradicció notable. Pretesament el 12 d’octubre és la festa nacional però es deien coses com que es celebra molt a Miami (avantguarda del món de la creació intel·lectual gràcies al veïnatge de la família Iglesias). Benauradament no conec ningú de Miami, però tinc els meus dubtes seriosos sobre si la gent de Mèxic o Caracas ( on hi ha lectors d’aquest dietari) celebren amb entusiasme aquest dia. El que jo no entenc gaire és que si aquesta és la festa nacional, quin és llavors el missatge implícit: Mèxic o Veneçuela no són pas nacions, sinó part d’una altra nació?. No se pas si estaran gaire d’acord. Tot sembla indicar que no. El moment més penós fou però quan un bon alumne, preguntà si l’origen de la festa tenia alguna relació amb el desmembrament de l’imperi al 1898. El ponent va fer veure que no ho tenia clar i va sortir per la tangent. Això em va obligar després a sacrificar alguns dels minuts que li pertocaven al diví Plató, per explicar als meus alumnes que de fet això s’ho van empescar Ramiro de Maeztu i alguns altres individus de menys alçada intel·lectual quan intentaven posar les bases d’un feixisme a la italiana dins de l’estat espanyol. D’aquí l’expressió vergonyosa de dia de la raça que alguns lectors sense dubte recordaran. La noció de hispanitat és per tant l’equivalent exacte d’allò que per Mussolini i els seus seguidors era la romanitat. La diferència és que Itàlia va penjar Mussolini d’un escorxador i nosaltres no hem trencat gens amb el franquisme, que defineix els conceptes bàsic de l’estructura mental d’una bona part dels dirigents del país
posted by Jordi at 22:08:00
3 Comments:
Dels dirigents i d'una bona part de la població del país (directius de futbol inclosos). Recordem que el PP té 9000000 de vots i s'ha negat en el Parlament a condemnar el cop de 1936.
Hablar del día de la raza es un buen motivo para iniciarme en los comentarios del blog. En la República Bolivariana se conocía con este nombre pero se ha cambiado oficialmente al de "día de la resistencia indígena". Curiosamente, como todo en este país, el gobierno bolivariano ha iniciado una campaña para "protestar" por la presencia de unos grupos religiosos norteamericanos, claro, en tierras de indigenas. Parece que les pegan, les intentan "arrastrar" al cristianismo, explotan sus ricas tierras y nadie se había dado cuenta hasta ahora. Por lo que se refiere a la población española, se celebra en la residencia del Embajador un "bonito acto" con mucho jamón, tortilla de patata, Marqués de Cáceres, silicona y como postre, una pastel con la bandera nacional, patrocinado por Hoteles Meliá (es verdad) y con la real visita del Duque de Anjou, felizmente casado con una venezolana. Lo único positivo, por si alguna vez os coincide en algún viaje por el mundo, es que el día que se celebra todos podemos ir a la residencia y disfrutar de la velada.
A Mèxic el 12 d'octubre passa sense pena ni glòria, i, honestament, no tinc ni idea si es fa alguna cosa a l'embaixada, tot i que suposso que si. Ademès, arriba tot just desprès del mes de setembre, que és el mes de la independència (el 15 es celebra el "grito", que en els seus origens era "muera el gachupín", i deixo que endevineu qui son els gatxupins.
La imatge d'Espanya a Mèxic, avui, està molt lligada al jabugo, al Ribera de Duero, a Zara, i al Madrid i al Barça (si, el Barça).
D'altra banda, m'ha fet molta gràcia descobrir un cert moviment en defensa del espanyol de llatinoamèrica contra l'espanyol d'Espanya: ells diuen que són 360 milions contra 40... Fins i tot, en els centres de doblatge i elaboració de subtitols, es fa servir un espanyol neutre, que no es exactament el de cap pais americà, ni per supossat, el d'Espanya.
Per acabar, i pel que he pogut esbrinar, la hispanitat, Espanya, i no diguem la "raza", els hi porta bastant fluixa.
Salutacions desde Mèxico lindo y querido.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home