naturalesa

El comentari d’ahir sobre la pel·lícula d’Ozu va acabar amb una reflexió sobre la naturalesa que molt directament em va dur a les qüestions que estic tractant ara en el meu darrer llibre. El llibre tracta de relacionar una part del cine que he vist i de l’impacte que m’ha causat, amb la noció de nihilisme. De manera inevitable pel·lícules com Apocalypse Now o The Nigth of the Hunter em van fer veure que un concepte clau, perquè és el fonament darrer del nostre nihilisme, és la noció de gnosticisme. Blumenberg ja ens advertia que contra el que pensen les històries de la filosofia massa simplificadores, aquest concepte no desaparegué mai completament de la filosofia moderna. La deriva ideològica post-darwinista l’han fet novament vigent i l’art contemporani, no només el cinema sinó totes les arts plàstiques en general, en són testimonis. Tot plegat fa una idea de Nietzsche extraordinàriament actual. Hem de tornar a repensar la nostra relació amb la naturalesa. Un segle després que aquesta crida fou feta, és més actual que mai. Escindits com estem entre la posició de l’ecolologisme mistificador i somiatruites i la lucidesa que ens paralitza i acaba alimentant-se i fruint del plaer estètic produït per l’admiració de la destrucció