7/19/2005

Liberalisme

Mirant de matar el temps en aquesta gran quantitat d’hores mortes que tenim els funcionaris docents de l’exterior (avui 19 de juliol hem fet finalment el claustre d’acomiadament del curs) ahir vaig entrar, a partir de fum i estalzí, a diversos blogs molt diferents però molts d’ells tendents a proclamar-se d’una forma o altre, liberals. Evidentment liberal és un terme que abasta una gran pluralitat de significats, tot i que a l’estat espanyol hi ha una sinistra tradició que ho aproxima a l’extrema dretà i que troba el seu últim representant a l’inefable Federico Jímenez Losantos. En tots els casos liberal s’entén però de manera oposada a estatalista, i l’estat és considerat com una institució pràcticament negativa en una forma intrínseca. Ja vaig manifestar en un dels blogs que molt sovint els crítics d’allò públic, per exemple quan es parla d’ensenyament, no son excessivament imparcials, però això segurament ens duria més lluny. Com que darrerament he estat rellegint el tractat teològic-polític, hi ha un fragment que em sembla del tot oportú reproduir ara ( cito segons la versió castellana d’Atilano Dominguez):
De los fundamentos del estado, anteriormente explicado, se sigue, con toda evidencia, que su fin último no es dominar a los hombres ni sujetarlos por el miedo y someterlo a otro, sino por el contrario librarlos a todos del miedo para que vivan cuanto sea posible con seguridad; esto es, para que conserven al máximo este derecho suyo natural de existir y de obrar sin daño suyo ni ajeno. El fin del estado, repito, no es convertir a los hombres de seres racionales en bestias o autómatas, sino lograr más bien que su alma y su cuerpo desempeñen sus funciones con seguridad, y que ellos se sirvan de su razón libre y que no se combatan con odios, iras o engaños, ni se ataquen con perversas intenciones. El verdadero fin del estado es pues la libertad. (TTP, 241)
Només pot haver llibertat dins de l’estat, perquè la situació humana només és mínimament vivible quan, de manera segurament no gaire natural, podem procedir a deslliurar-nos de la por. Quan Hobbes concebí idees molt semblants estava pensant primordialment a la necessitat de la policia i l’exèrcit, Spinoza pensà també a aquestes qüestions, però també i molt essencialment a la tolerància religiosa. En el nostre segle aquest alliberament de la por hauria de significar també unes expectatives mínimes i raonables de benestar material. Malgrat que tots plegats siguem molts guapos em sembla que els homes del XVII posseïren una saviesa que no pot ser menystinguda i que sovint els nostres plantejaments, hereus dels seus no tan savis seguidors del XVIII, obliden. I en aquest sovint com ens ha recordat de manera convincent i amb brillantor John Gray, el liberalisme extrem comparteix utopisme amb el marxisme.

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

Blogger Xavier said...

Totalmente de acuerdo y es escalofriante que el pensamiento único liberal pase por gente como el siniestro Rato y su FMI, que busca imponerse en todo el mundo para garantizar la libertad.Sobre Hobbes en cuanto a la necesidad del ejército, siginificar que aquí se vendió la supresión del servicio militar obligatorio como algo progresista, cuando es todo lo contrario.

7:52 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home