Democràcia i educació

Ahir vaig tenir una petita mostra de la manera de fer que caracteritza el partit socialista espanyol. No parlaré de la qüestió de l’estatut, perquè el seu comportament en aquest punt no era gens imprevisible i a més de fet era el volgut per part dels sectors més afins al nacionalisme de Convergència. Queda per mi obert el dubte de si les conseqüències del fracàs de l’estatut serà un plantejament de la política catalana en termes bascos, cosa que segurament serviria per accelerar la nostra decadència cultural, o si, cosa més probable i adient amb la mediocritat del país, tothom farà com si no hagués passat res. Ja ho veurem. Jo vull parlar d’un fet més petit i anecdòtic però no pas mancat de significat. En el meu Institut ens regim per la normativa d’un Institut de la península, perquè més de la meitat de l’alumnat té la nacionalitat espanyola. Així doncs era preceptiu fer eleccions i es varen fer. Només hi hagué una candidatura presentada i els resultats foren concloents; sobre 40 vots, 13 a favor, 24 en contra i 3 en blanc. Al Consell escolar els resultats foren una mica millors per ells, perquè part de la candidatura era representants dels professors i es votaren a si mateixos, tot i així la candidatura fou també derrotada amb sis vots afirmatius i 10 en contra. La possibilitat de que la candidata, professora de dibuix Dolors Barranco, fou nomenada queda així en principi descartada per totes les persones sensates i el responsable del nomenament, el Conseller d’Educació, va obrir el preceptiu torn de consultes entre els funcionaris per procedir a un nomenament provisional. La qüestió però que s’havia de resoldre en un cap de setmana es va aturar a Madrid que no confirmava cap nomenament, dificultant òbviament la planificació del curs vinent ja molt proper. Finalment ahir 15 de juliol, el Conseller anunciava que la sra. Barranco serà la nova directora de l’institut. És a dir el partir pretesament progressista i defensor de formes radicals de democràcia prescindeix absolutament de l’opinió dels professors del centre i també dels pares. El tema es resolgué a nivell de sotssecretària és a dir molt amunt, massa amunt per a una simple elecció de direcció. Què va passar? Doncs l’assumpte esdevé clar quan considerem el fet que la Sra. Barranco des de fa tres mesos és membre de CCOO i que una bona part del seu suport al centre són membres actius d’aquest sindicat, que des de sempre ha aspirat a mantenir un monopoli de la funció docent a l’exterior. No val gaire la pena incidir al contrast entre les idees pretesament defensades per aquest sindicat i el seu procediment real. Mentre tot això s’esdevenia jo estava fent un depriment curs de formació i mirant de matar el temps com podia vaig trobar un article de Ignacio Sotelo al Blog de Malaprensa, , on en contra de les seves inclinacions personals acabava preferint la política del PP a la del PSOE en temes educatius. El PP va donar respostes absolutament inadequades als problemes de l’ensenyament, mancades d’imaginació i excessivament burocràtiques, però el PSOE no té cap proposta pròpia i practica l’entreguisme envers els diferents lobbies educatius, ja sigui a nivell universitari o bé a nivell d’ensenyament mitjà com acabem de comprovar.