Després de la meva setmana irlandesa, torno a la meva realitat factual londinenca i a la meva realitat virtual catalana. Més agradable la segona que la primera, perquè manifestacions com les recollides al blog del Ramon sobre les declaracions del inefable doctor Bueno fan potser més gràcia que por. Hi ha massa gent excessivament salvatge i quan penso al futur del país, crec que l'alternativa racional més possible és que no passi res, però la possibilitat d'un conflicte seriós tampoc em sembla del tot descartable. Canviant de tema l'entrada a Londres, va suposar ahi l'entrada a un altre món. Irlanda és el país més rural d'Europa amb tota seguredat i també etnicament el més "blanc", el contrast amb el suburbi interminable de Londres i la seva composició multiètnica és aclaparador. Durant aquesta semana aniré escrivint algunes impressions sobre el viatge, que no aniràn més enllà de la seva narració algun petit comentari sense transendència.