Ahir vaig rebre una nota per sota de la porta, on la meva veïna ens feia a tots els veins (és a dir nosaltres i el d'adalt) una llista de recriminacions amb cinc punts. Cap qüestió era gaire important però em va sobtar la fredor del mètode. Més que res la qüestió que m'amoïna és que posi dificultats per renovar el contracte. Ja ho veurem.
Aquest cap de setmana tinc visita familar ( la meva cosina i el seu nuvi ens venen a veure). He de fer també les correccions del darrer examen de segon de batxillerat. L'avaluació és el dijous. La nota que ara em penso és la final i això significa que és una qüestió delicada. Recordant el que se dels meus alumnes crec que molts d'ells estan en una situació ben difícil. En alguns casos, pràcticament llurs famílies els han utilitzats com objecte d'un experiment: Què passa si deixem els nens a Londres una temporada? Passar d'un institut de classe baixa a un de barrejat però on hi ha especimens de classe alta, em permet adonar-me que l'abandonament de la infància no és un fenomen circunscrit a cap classe social. L'agent més actiu i responsable de la crisi de l'educació és sense cap mena de dubte els pares, la més innocent els alumnes.