Ahir vaig estar reunit amb el grup de filosofia de la revista Philosophy Now. Aquesta és una revista de filosofia de caràcter divulgatiu que pot trobar-se amb una certa facilitat. Certament la seva difusió és fins i tot desmesurada en comparació amb les andròmines editades per les universitats del nostre país. Evidentment es beneficia del fet d’ésser distribuïda a América del nord i també a Australia i a Nova Zelanda (la meva emissora de radio d’internet està emetent ara limehouse blues. Deu beneeixi Django Reinhardt). Deu haver estat la primera vegada que he estat amb envoltat únicament d’anglosaxons. Més o menys podia anar seguint la intervenció, però en alguns casos amb dificultats. Vaig parlar només l’indispensable, perquè no estic gaire sobrat. La reunió era tranquil·la i sense gaires pretensions. Tan sols erem cinc persones. El lloc era la cafeteria d’una de les llibreries més cèntriques (el Waterstones de Picadilly). El contrast amb les reunions de la SCF era molt gran però tot s’explica per aquesta falta de pretensions. No es tracta de tapar cap forat deixat per la universitat, ni de fer país, sinó pura i simplement d’aplegar gent amb interessos comuns en una ciutat de deu milions de persones on tothom va completament a la seva i els espais d’intercomunicació s’han d’obrir de manera no gaire natural. El ponent es deia John Goff i parlava de política de la comunicació. Va fer una reflexió sobre l’estatut ontològic de la noció de comunicació i en concret de com interaccionen el seu valor cognitiu i el seu valor econòmic. Les dues hores van esllavissar-se de manera suau. Les reunions són els tercers dijous de cada mes i la temàtica és absolutament oberta.