Thirst

Thirst fou guanyadora al darrer festival de Cannes del premi especial del jurat. És un treball de Park-Chen-wook el més conegut dels realitzadors sudcoreans. La seva pel•lícula constitueix un replantejament del cinema de vampirs que utilitza tots els tòpics d’aquestes històries, llevat de l’aversió dels vampirs a la creu cristiana, un tòpic impossible després del treball de Polanki sobre els vampirs. En aquest cas, no és pas perquè la creu sigui un símbol aliè als protagonistes sinó per tot el contrari: el protagonista masculí és un capellà catòlic, esdevingut vampir després d’haver-se sotmès voluntari a un experiment científic incert per trobar cura a un cruel i maligne virus. Tot i que sovint la pel•lícula presenta notes d’un humor oriental més aviat groller, des del nostre punt de vista, la història presenta un aspecte definitivament tràgic. Esdevingut vampir per accident i convençut de la veritat de la seva religió, el protagonista intenta subsistir només robant sang de l’hospital on treballa. La seva història es complicarà quan atret per la dóna d’un amic d’infància, i havent desenvolupat un gust nou pel sexe, decideixi acabar amb el seu amic i convertir en vampiressa una estimada amb uns ideals ètics diferents. Tot i que algunes escenes i una part de la pel•lícula, la central, grinyolen, Thirst és ben digna de veure. El seu començament és modèlic des d’un punt de vista narratiu i les escenes finals assoleixen una intensitat emocional remarcable. La protagonista femenina, Kim ok-bin, justifica només per ella sola, d’altra banda, la visió de la pel•lícula. La seva interpretació defineix un dels personatges més sensuals i atractius mostrats a una pantalla des de fa molt de temps.