Doubt

John Patrick Shanley ha estat guanyador del premi pulitzer i l’autor del guió de Moonstruck, oscar al millor guió original. Aquest darrer mes el trycicle de Kilburn ha estat representant una obra seva Doubt, precisament la que va suposar-li l’esmentat premi. Evidentment una obra amb aquest títol no podia deixar d’interessar-me i ahir vaig anar a aquest teatre proper al meu domicili. El nord de Londres no és l’East End, però la qualitat de l’espectacle no és inferior a la que ofereixen els teatres que demanen 50 lliures per seient, especialment pel que fa als actors, d’una qualitat remarcable els quatre que apareixien. L’acció de l’obra té lloc a un col·legi de monges del Bronx, l’any 1964 i explica la confrontació entre la directora del centre, la germana Aloysius i un jove capellà, el pare Flynn, on també intervé una jove germana, sister James, testimoni i alhora eina en la lluita dels dos primers personatges. Ella serà qui provocarà el conflicte quan informi la superiora de l’actitud estranya d’un nou alumne, el primer noi negre admès al col·legi, després d’una xerrada privada amb el capellà. El pare ho justifica explicant un incident disciplinari, el noi s’hauria begut el vi de la missa, i ell va tractat d’amagar el fet per no perjudicar el noi, però la mare superiora suposa que hi ha alguna cosa més, possiblement alguna mena d’abús.

L’enfrontament entre els dos personatges principals és d’entrada una confrontació entre dues concepcions diferents del catolicisme, una més estricta, la de la mare superiora, i una de més liberal, la del capellà inspirat en els preceptes del Concili Vaticà II., però de fet l’obra va més enllà i es tracta el problema de com ha de realitzar-se l’ensenyament. Mentre que el jove capellà fonamenta les relacions amb els alumnes a l’afectivitat la directora és partidària de les regles i mantenir les distàncies. La seva opció sembla més antipàtica però qualsevol coneixedor del que has passat a l’ensenyament des de que va morir Kennedy, la referència històrica que centra cronològicament l’obra, pot sospitar que toca més del que sembla. Fonamentalment Doubt fa però justícia al seu títol. Mai no sabrem la veritat del que ha passat i per això l’obra acabarà podent definir-se com una tragèdia on els seus pols són la necessitat indefugible d’actuar i els peus de fang que constitueixen el fonament de qualsevol de les nostres certeses o, parafrasejant la germana Aloysius, el remordiment per no poder ser mai més innocent i la consciència que la innocència només seria saviesa en un mon on no hi hagués mal.