Gutiérrez-rubi

Estic escrivint sobre el Gòrgias. Simplificant molt, i de manera molt grollera, podríem resumir el diàleg dient que tracta d’esbrinar quin és el límit de les bestieses susceptibles de ser dites sense que et caigui la cara de vergonya. Com hom pot veure, la temàtica és ben actual. Ahir l’article d’en Juliana a La Vanguardia donava un exemple quan recollia unes declaracions d’Antoni Gutiérrez-Rubi, assessor d’imatge del president Montilla, el qual defensava la catastròfica campanya del PSC i el famós vídeo de l’orgasme amb l’argument del caràcter avançat d’aquests treballs que fan palès el pas a una nova cultura on el llenguatge polític formal ha caducat, i potser el llenguatge en general, i entrem a una cultura de la imatge. El tipus humà és reconeixible i d’idiotes n’ha hagut sempre, tot i que no sé, si tan identificats amb el poder (almenys no fa gaires anys no).