11/25/2010

Gutiérrez-rubi

Estic escrivint sobre el Gòrgias. Simplificant molt, i de manera molt grollera, podríem resumir el diàleg dient que tracta d’esbrinar quin és el límit de les bestieses susceptibles de ser dites sense que et caigui la cara de vergonya. Com hom pot veure, la temàtica és ben actual. Ahir l’article d’en Juliana a La Vanguardia donava un exemple quan recollia unes declaracions d’Antoni Gutiérrez-Rubi, assessor d’imatge del president Montilla, el qual defensava la catastròfica campanya del PSC i el famós vídeo de l’orgasme amb l’argument del caràcter avançat d’aquests treballs que fan palès el pas a una nova cultura on el llenguatge polític formal ha caducat, i potser el llenguatge en general, i entrem a una cultura de la imatge. El tipus humà és reconeixible i d’idiotes n’ha hagut sempre, tot i que no sé, si tan identificats amb el poder (almenys no fa gaires anys no).

Etiquetes de comentaris: ,

4 Comments:

Anonymous Antoni said...

Juliana utilitza y fragmenta el meu article per a construir el seu: una crítica a la campanya del PSC. Si tens la molèstia de llegir el text original (publicat a EL PAÍS http://www.gutierrez-rubi.es/2010/11/23/videologia/) veuràs que faig una referència crítica al concepte "Videología" i intento aproximar-me de manera ponderada i reflexiva. Lamento que Juliana, aprofitant la coincidència del meu assessorament professional al President, s'ho faci venir bé.

6:05 a. m.  
Blogger Jordi said...

Moltes gràcies per l'aportació del text. Només afegir dues coses: la primera és que Gòrgias certament no era cap idiota, la segona és que després de llegir l'article hi segueixo veient Gòrgias

8:51 a. m.  
Anonymous Xavier said...

Sobre la cultura de la imagen, de esta campaña electoral me quedo con el cartel de la CORI, sustituyendo a la Libertad por Carmen de Mairena en el famoso cuadro de Delacroix. Me parece más elegante que la imagen de la chica que tiene o simula un orgasmo ante la urna.
Y ahora hablando en serio, las campañas electorales de los partidos "serios" me invitan a la abstención.

11:52 a. m.  
Blogger Cristina said...

Em sembla que al cap i a la fi, els vots cap a un partit no depenen en absolut d'una campanya electoral. En tot cas dels resultats reals i de moltes altres coses que no s'entenen ben bé.

A mi el que em posa negra és com la gent canvia de bàndol amb tanta facilitat. Qui collons ha votat a CiU i el PP tan massivament? Doncs suposo que gent que havia votat partits d'esquerres, és a dir PSC i ERC. Com dirien en anglès, una colla de "turncoats".

No ha quedat clar que CiU són uns corruptes i PP un racistes? Deu ser que la gent de Catalunya també ho és, no?

Jo, com que l'únic que em preocupa és el canvi climàtic, la resta tant me fa...

12:18 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home