9/08/2009

Sobre el suicidi

Dies sense gaire o cap història. Després del simbòlic pas per les aules del curs passat, preparar quatre nivells em dóna molt feina i cap oportunitat de gaudir de la tardor britànica. Tanmateix, avui ha retornat l’estiu i ha fet el quart o cinquè dia d’aquesta estació enguany. Ahir vaig tenir una estona per mirar-me els assaigs de Hume. Llegeixo el dedicat al suïcidi, que no va gosar publicar en vida. És un text escrit amb el millor registre de l’escocès, oscil•lant entre el sarcasme i la indignació envers l’estupidesa aliena. La seva defensa es fonamenta a dos arguments: el primer és que una acció humana en cap cas pot ser capaç d’alterar els designis d’un Déu omnipotent i omniscient; una rauxa suïcida és tan efecte de la voluntat divina com qualsevol altre acció. D’altra banda tampoc hi ha cap indici més enllà de la presumpció humana per pensar que la nostra vida té una dignitat especial i de fet la saviesa divina permet que aquesta vida humana pugui ser suprimida per l’acció, posem-ne, d’un escorpí. També ens adverteix que les mateixes raons que fan immoral el suïcidi, fan immoral qualsevol dels actes convencionalment qualificats com a heroics. Des d’una perspectiva que deslligui Déu de la naturalesa, la qüestió esdevé encara més simple, perquè allò característic de l’acció humana és l’orientació constant envers la transgressió del límits de la naturalesa.

Etiquetes de comentaris: ,

4 Comments:

Blogger Alicia said...

Poc ténen a veure els designis divins amb decisions dràstiques com la de posar fi a la pròpia vida. En situacions com aquesta esdevé complicat recolzar-se en un raonament tal com "havia arribat la seva hora" per tal de poder justificar la desaparició d'algú.
L'estiu passat vaig haver de fer tot un replantejament personal sobre la qüestió del suïcidi(com a "regal" d'aniversari em va tocar presenciar un en directe). La meva capacitat empàtica no pot posar-se en marxa per entendre els perquès, jo m'estimo la vida tal com és i faig l'esforç diari de gaudir-la, però crec que tampoc som ningú per obligar a continuar vivint algú que ja està tip de fer-ho. La decisió de viure la vida que ens ha tocat fins que arriba una mort natural és la més privada i personal que hom pot tenir.

6:45 a. m.  
Blogger Cristina said...

Hume, un poeta abans que un filòsof: sí senyor, la llibertat individual abans que res.

6:33 p. m.  
Blogger "el Primo" said...

Hola. El cas del suïcidi no crec que sigui un cas de transgressió de les lleis de la naturalesa. La transgressió en aquest cas seria mantenir-se viu indefinidament, i no pas suïcidar-se.

8:01 p. m.  
Blogger Jordi said...

Certament per considerar el suicidi com una transgresió de les lleis de la naturalesa cal introduir unes consideracions morals del tot alienes a la contemplació de la naturalesa però ben arrelades a la tradició occidental

8:47 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home