Brecon Beacon

Sgwd Clun Gwyn
Sgwd y Pannwr
Sgwd yr Eira
Sgwd yr Eira (des de dintre)
Capvspre al Talybont reservoir

El del cap de setmana passada va ser el meu quart viatge a Wales des de que visc aquí, i el segon d’aquest any. Possiblement serà l’últim en molt de temps ja que no crec que aquest curs tingui l’oportunitat de tornar-hi. El paisatge d’aquest país no té la sublimitat de l’escocès, però tampoc la monotonia de l’anglès. És un paisatge d’ondulacions suaus però constants on, com deia la vella cançó de Raimon, es troben tots els matisos del verd (és segurament la part més plujosa de Gran Bretanya). Tampoc no va estar tan forçat a la despoblació com l’altre veí dels anglesos i això produeix una sensació més amable que la sovint desolada Escòcia. Al costat de Hye-on-ye, es troba el més meridional dels seus parcs naturals: Brecon Beacons. És menys conegut que Snowdonia, però això no significa que tingui un interès menor. Si més no, la nostra caminada del dissabte passat va ser de les més agradables que he fet mai en aquesta illa. Varem recórrer la part més meridional de Fforest Fawr (gran bosc en galès) on tot seguint el curs del riu Mellte, es troben una sèrie de cascades, la més famosa de les quals és la Swgd yr Eira (caiguda de neu). Una cavitat darrera de la caiguda d’aigua permet passar-hi per sota i tenir una visió des de darrera de la cortina d’aigua. Tinguérem sort amb el temps no va ploure i fins a tot a darrera hora el cel estava molt clar, cosa que va permetre gaudir d’un capvespre extraordinari com els que a vegades s’esdevenen a aquesta illa.