8/20/2009

Una història natural de la religió

Poc conegut en relació a altres escrits, fins i tot els diàlegs sobre la religió natural, el petit tractat de Hume una història natural de la religió és un dels escrits més estimulants legats per l’autor escocès. Malgrat que una primera lectura del llibre pugui fer pensar que està farcit de contradiccions, una més pausada ens mostra que el llibre constitueix el més demolidor dels àtacs que Hume mai va fer contra el cristianisme (i en aquest sentit un text tan personal en un sentit immediat del terme com pugui ser el Tractat). Els retrets bàsics contra el cristianisme són tres: el ser la religió més allunyada de la filosofia, (cosa que corroborarien els estudis de religió comparada d’Armstrong. Només a Occident el pensament ha hagut de fer-se ateu per sobreviure), la seva tendència a la intolerància i la seva incapacitat de constituir un fonament de la moral. Però precisament allò que fa més interessant el text és que no sols és crític envers les mitologies del passat, el cristianisme, sinó les del seu moment present, la il·lustració i la creença, kantiana per exemple, a la indefectibilitat del progrés. El llibre parteix d’una hipòtesi, considerada abans de l’examen com a indiscutible: el pas del politeisme al monoteisme és un dels elements que assenyalen el progrés de la raó humana. Tot i que la tesis es reafirmada retòricament nombroses vegades, l’examen de Hume assenyala en tots el casos el contrari: la religió dels antics era més raonable, moral i tolerant. El pas al cristianisme no ha suposat així de cap manera una millora moral de la humanitat. Per a l’obra de Hume, el concepte d‘Il·lustració pot servir de referència cronològica i metodològica, però sovint no serveix per anticipar o preveure els continguts de les seves reflexions.

Etiquetes de comentaris: ,