A history of God

Vaig parlar de Miss Armstrong fa un parell d’anys comentant el seu llibre sobre la gran transformació, un intent de fer una descripció global de l’anomenada època axial, en una expressió originada, em sembla, a Jaspers. Aquest mes he estat llegint la seva història de Deu. Instruït en un país on la situació normal no és tan sols que els hipotètics mestres de pensament es limitin a la cultura occidental, sinó que es conformin només a un o dos dels autors de la cultura occidental, resulta del tot estimulant llegir algú que pot manegar amb la mateixa facilitat les tradicions cristianes, el plural és del tot necessari perquè la distinció entre cristianisme oriental i occidental és més profunda i significativa que la que existeix entre catolicisme i protestantisme, la jueva i la islàmica. De fet, el llibre fa un tractament igualitari de les tres tradicions. No estic en posició de jutjar la informació que aporta sobre els autors musulmans i jueus, la que es fa dels cristianisme tot i que sumaria tendeix a ser correcta i enraonada. El llibre tracta de Deu, tot diferenciant aquesta temàtica de la pròpiament religiosa. Hi hagueren religions abans de la invenció de Deu i, almenys a Occident, no és i improbable un futur on apareguin formes religioses que prescindeixen d’aquesta figura. El llibre fa de bon llegir i crec que es especialment recomanable per tots els que vulguin enfrontar-se al repte plantejat per Heidegger de pensar una societat mundial. Armstrong no acaba de ser, possiblement tampoc en vol, imparcial. La idea de Deu menys interessant i més contradictòria és per ella la de la tradició occidental. La progressiva desaparició de Deu, la seva cada cop més palesa mort, ha de ser vista com una conseqüència d’aquest fet. Les possibles excepcions, el fonamentalisme cristià, confirmarien aquest fet, atès el seu caràcter arcaic i regressiu. De fet, per Armstrong, les formulacions més avançades de la teologia del segle anterior, les que plantegen la manca de sentit parlar de l’existència de Deu i no disputen que Déu no existeixi, suposen una tornada a camins explorats pels pensadors jueus i musulmans a finals de l’època medieval. L’erudició d’Armstrong serveix per fer palès el caràcter provincià de la disputa generada per llibres com els de Dawkins o Hitchens, els quals es limiten a una concepció de la divinitat intrínsecament incoherent. Un altre de les virtuts del llibre és el respecte i la comprensió mostrada envers la tradició islàmica, cosa que cal agrair en un moment on la tendència a la difamació i el menyspreu d’aquesta cultura es difon amb la complicitat del poder, pels pretesos intel·lectuals, sense cap mena de vergonya.