Comunicació

Seguint amb el que parlavem ahir, l’Avui d’avui té un flaire especialment putrefacte i el paper de “mamporrero” li ha tocat avui a en Vicent Sanchis, el qual l’ha executat amb la convicció que caracteritza l’empresa. Cerco altres horitzons més acollidors i llegeixo l’entrada del 5 de juliol del quadern gris. Hi ha una esplèndida evocació de la penya de l’Ateneu de Barcelona. Penso que en els darrers mesos molt poques vegades he tingut una oportunitat de xerrar de manera gratuïta amb la gent (és a dir descomptant les estructures socials de reclusió: família i feina) i ni de bon tros, soc la persona més solitària que conec. Tot plegat no fora massa important sí no fos que em van dir que vivíem a l’era de la comunicació. El text de Pla em porta a un autor ben diferent, Marvin Harris i el seus textos sobre Antropologia. Una de les seves idees bàsiques, que apareix a més d’un dels seus llibres, és l’obsessió del Poder per desarticular els espais de reunió públiques, de vegades els mateixos poders que retòricament defensen la llibertat de reunió. La culminació d’aquest procés la veia en la televisió. Evidentment, com que aquest llibres ja tenen uns anys no podia preveure estris com el IPOD o l’ordinador personal que són un decisiu pas més enllà en aquesta direcció.