Obama

Com bona part de la població europea aquest matí només llevar-me, en contra dels meus costums, he encès la TV per assabentar-me de la victòria d’Obama, la qual, he de confessar-ho m’ha satisfet molt especialment. Ja ho he expressat en alguna ocasió, crec que el deute moral envers la població del continent Africà és molt important i la seva reparació en molts sentits no ha començat. No penso pas que avui la qüestió hagi quedat tancada però sí que s’ha fet un pas decisiu. Obama, a diferència de McCain és una incògnita, però probablement allò decisiu no és tant la figura del president mateix com les personalitats que l’envolten. El president més important del segle sense dubte ha estat F. D. Roosevelt i allò que el caracteritzava precisament no eren les idees i iniciatives pròpies. Obama ha fet una excel·lent campanya des del punt de vista mediàtic i ara veurem el que dona de si com a President Hi ha un risc cert que pugui ser una figura semblant a la de Carter. En tot cas allò rellevant i que molts anàlisis ignoren és que la democràcia americana, potser l’experiment polític més interessant de la història del darrer mil·lenni, no és una realitat establerta des de fa 200 anys, sinó que la participació política dels negres és una realitat que no té encara 50 anys i que només va poder ésser assolida en el context de les lluites dels anys 60. La tendència progre a mitificar els anys 60 ha resultat particularment imbècil, però no ho es menys el desconeixement voluntari del que era la realitat anterior