10/26/2008

Une fois en la vie (II)

Per definició, un diàleg, com els registrats per exemple per Plató, ha de ser un esdeveniment únic. La possible repetició quant més es perllongués, més prendria el matis d’una ritualització buida. En relació a allò que explica fins i tot el valor del text és prim i magre. La cultura escrita difícilment pot assolir reflectir més que una imatge feble. Això fora potser una objecció contra gairebé tota la filosofia moderna. L’única excepció real estaria potser a la primera meditació cartesiana i a la instrucció més important que es dona per a la seva execució, que es faci només, “une fois en la vie”. No cal més, però tampoc menys. La mesura en aquest cas és del tot exacte.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger Gregorio Luri said...

Una altra excepció possible: desenvolupar una escriptura en la que no es pugui reconèixer el narcisisme del lector intel·ligent. Vull dir, una escriptura que estigui remetent contínuament a un text inassolible del que ella és interpretació. Penso, és clar, en Strauss.

7:26 a. m.  
Blogger Jordi said...

Crec que has fet el millor elogi possible de perquè cal llegir Strauss

10:39 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home