Felicitat i sentit

A l’avió que em porta de tornada a Londres diumenge passat començo a llegir el darrer llibre de Sánchez Ferlosio. El seu raonament em sembla un xic massa tortuós. De sempre em costa llegir assaig en castellà. Hi ha sempre un punt de retòrica que no m’acaba de fer el pes. Més enrere encara és pitjor. Ortega, Unamuno i tota aquesta colla m’han donat poques bones estones. Savater, en canvi, em sembla un escriptor molt més apreciable. La seva inspiració però em sembla molt més britànica que hispànica. Sanchez Ferlosio en canvi em cau molt més bé que Savater, encara que només sigui pel seu caràcter independent, en un país on la independència és un atribut cada cop més estrany. A les seves reflexions hi trobo una d’absolutament justa i ineludible: una vida feliz es una vida sin sentido