McMafia

La lectura d’aquest llibre de Misha Glenny és interessant des de molts punts de vista i un d’ells afecta ben clarament allò que hom pot entendre encara com a filosofia política. El llibre acaba sent un recordatori del fet de l’artificialitat i la virtualitat d’una molt bona part dels estats actuals. Hom pot discutir sobre allò que hi ha de cert i d’exageració propagandística en el fenomen de la globalització, però possiblement un efecte a hores d’ara indiscutible en la crisi d’aquest artefacte anomenat estat-nació; un invent que malgrat la seva pretesa naturalitat no haurà durat gaire més de tres segles. D’altra banda, el llibre corrobora una idea que ja tenia d’abans: el crim organitzat és una amenaça molt més inquietant contra els valors de les societats democràtiques que no pas un terrorisme, sovint exagerat i fàcil d’instrumentalitzar al servei del poder. La capacitat d’adulteració i perversió de les diverses màfies és una amenaça real, precisament, per la seva imbricació en les nostres activitats diàries i en el nostre sistema econòmic. He parlat abans dels valors democràtics, però tampoc vull caure en idealismes inconseqüents. La importància d’aquests valors a les nostres vides és en el millor dels casos relativa, ja que difícilment ens ajuden a viure de manera més divertida. No són pas cap mena d’antídot contra el tedi occidental, o almenys un antídot comparable al fornit per la prostitució i les drogues, molt més efectives per a passar l’estona, i que només poden arribar als consumidors occidentals mitjançant aquestes organitzacions. Des de fa temps hi ha un debat obert, tot i que d’una intensitat molt baixa, sobre la conveniència de la legalització del tràfic de drogues. La informació aportada pel llibre és del tot concloent. És molt difícil concebre un malbaratament de diners més important que allò efectuat pels diferents governs i especialment l’americà, a la seva guerra contra les drogues. Quasi vint anys després del seu inici, avui és més fàcil trobar drogues al carrer i, més barates, que fa vint anys. L’únic efecte real d’aquestes intervencions ha estat potser frenar la caiguda dels preus.