Elogi de la classe magistral

La classe magistral no és només el millor procediment o la millor estratègia educativa, sinó que, si parlem d’alguna cosa així com transmetre coneixement, és la única. En contra de tots els principis pedagògics aquesta és la conclusió que puc seguir dels ja meus quasi vint anys d’experiència docent. Pel no iniciat el camí dels llibres és normalment difícil, esgotador i al capdavall infructuós i l’home és un animal mandrós, especialment si, com és el cas, parlem de desigs que no són del tot naturals, malgrat l’opinió aristotèlica. Altres camins duen també a aquesta conclusió per exemple la lectura de Plató, que era millor filòsof que els pares del constructivisme. La conclusió del Fedre és em sembla indefugible. Els homes s’entenen, i per tant en poden aprendre, parlant. La lectura i l’escriptura són succedanis sovint útils però essencialment incomplets. Només el diàleg proporciona la guspira que encén el procés de comprensió. Parteixo del supòsit que una classe magistral no sols no exclou, sinó que inclou el diàleg amb el alumne (tot i que no en un sentit polític correctament i democràtic). Això no és una correcció ad-hoc sinó una virtut practicada per tots els bons professors que he tingut (uns quants).