nacionalisme

Trobo per Internet una entrevista amb F. Savater, el qual sembla estar promovent una plataforma política semblant a Ciutadans. Qüestionat sobre el caràcter nacionalista (espanyol) de la seva proposta, respon de cap de les maneres, que el nacionalista era Franco i no és pas això el que ell defensa, etc. És el mateix discurs de Ciutadans quan hom els retreu ésser espanyolistes (en el sentit polític, no en el futbolístic). El tema és confús i potser no ho hauria de ser tant. Abans de la qüestió del país concret, ser nacionalista vol dir tenir una posició filosòfica ben determinada: estar a favor, valorar de manera positiva, la realitat política de la nació-estat, la qual no és ni natural ni universal. Pel contrari, és aliena a la major part de pobles del planeta amb l’excepció dels europeus dels darrers dos-cents anys. Si aquesta noció ha estat positiva o no pel gènere humà, és un tema obert. Jo més aviat penso que no i per això no soc nacionalista, tot i que els meus arguments si entrés a fons en aquesta discussió segurament no serien definitius.. Algunes vegades he pensar que aquesta podia ser la línia de pensament de l’anterior president de la Generalitat, però això sempre ha resultat més aviat difícil d’esbrinar. Si, en canvi, com en el cas de Savater la referència que es pren és la constitució espanyola, em sembla que no hi ha gaire dubtes sobre que es pensa entorn de la noció de nació-estat.