Més sobre Pascal

La pel·lícula de Rosellini va constituir un motiu d’especial satisfacció perquè feia molt de temps que no em retrobava amb Pascal. Fou J.M. Bermudo qui em va permetre en un curs de filosofia política, dedicar tot un curs a la lectura de les obres de l’autor de les cartes a un provincial. Des de llavors li he estat agraït. Després a la meva tesi hi ha encara un capítol dedicat a Pascal, a les al·lusions a la primera meditació que es poden trobar als seus escrits, però des de fa molts anys, des de que no he pogut o no he sabut mantenir el meu projecte de treball envers la filosofia moderna, he deixat el vell Blaise una mica de costat. Jo tinc per cert que rellegir és millor que llegir i en cap cas això és més cert que en els Pensaments. Cada cop veig que m’estan quedant més coses pendent per a una jubilació encara llunyana i incerta.