PSOE i PP

Si a l’hora d’emetre el meu vot a les properes eleccions de l’any vinent prescindís de tota mena de consideracions amb l’excepció de la meva experiència laboral immediata, és a dir el meu treball com a professor a la xarxa d’ensenyament a l’exterior, sense cap mena de dubte votaria el PP. No és pas que la tasca feta pel PP fos res de l’altre món, però és clarament superior a la desenvolupada pel PSOE. L’avantatge és clar, mentre que per a un partit nacionalista sense complexos com és el PP, la història de la promoció de la llengua i la cultura espanyola té prou sentit com per definir una línia d’actuació, no passa el mateix en el cas d’un nacionalisme acomplexat com el dels socialistes. Així quan manen els primers, hi ha una certa possibilitat d’orientació fins i tot pels que veiem o més aviat sentim aquests temes de manera diferent, més o menys sabem on es vol anar a parar. Quan manen els segons, la manca de criteris significa el campi qui pugui o, el que és el mateix, abandonament als sindicats que fan i desfan, més aviat desfan.