Estadístiques

Una de les estadístiques més sorprenents esgrimides per Baggini afirma que el 56% dels britànics es defineixen com creients en Déu, mentre que el 69% es defineixen com cristians. Això significa que un 13% són alguna cosa així com cristians ateus. Suposo que hi ha dos maneres d’interpretar aquesta dada. L’optimista és considerar que aquest 13% considera el cristianisme més com un tret d’identitat cultural que no com una afiliació religiosa. En aquest sentit és clar que tots els occidentals, inclosos Nietzsche, Marx o el marques de Sade, som cristians i aquests enquestats expressarien una obvietat. La interpretació pessimista consistiria en pensar que aquests enquestats no saben ben bé del que estaven parlant, com una antiga alumna que reivindicava el seu catolicisme perquè creia a Déu o com el pare d’un alumne d’etnia gitana que m’explicava seriosament que el seu fill li havia sortit molt catòlic perquè cada dissabte anava puntualment a les reunions de la congregació evangelista del barri. Evidentment hom és lliure de triar.