en defensa dels okupes

Com que tot parlant del tema dels okupes, jo i el Ferran estem d’acord, crec, en allò essencial, em permetré una petita discrepància, matisació. Sense negar que l’ocupació sigui una forma de freakisme, és aquesta forma superior o més condemnable que les altres formes de freakisme pròpies d’una bona part de la joventut normal? Des de que Sony i altres multinacionals varen reemplaçar la universitat i l’escola com llocs de formació i orientació, allò que tenim és un grup de gent diferents en la seva conducta, però no gaire en el seu fons. No és millor garantia pel futur el jove que distribueix el seu temps entre uns estudis buidats de sentit i la intoxicació absoluta durant 60 hores cada setmana, mantingut per una riquesa familiar que espera, en molts casos fonamentadament, que durarà tota la vida que l’okupa. En cert sentit són molt semblants. Potser el segon molesta més. Fan molt més soroll, però no crec que destaquin ni per la seva ignorància, ni pel seu hedonisme i aquest són els perills reals de la democràcia. (i malgrat tot no oblidem que dels defectes dels fills sempre en són responsables els pares)