Diàlegs amb alumnes

Parlo amb els meus alumnes sobre el seu futur. Es queden una mica perplexos quan els assenyalo que els anys que es passaren a la universitat, tenen poc a veure amb preparar l’aprenentatge d’un ofici que, per posar un exemple benvolgut, no té res a veure allò que estudien a ciències de la informació amb el treball periodístics, que fonamentalment passa per saber escriure. Sembla ser un punt de vista completament nou per ells. Després passen a comentar la poca gent que va a carreres de medicina. Tothom veu una bogeria començar carreres tan llargues i on s’ha d’estudiar moltíssim. Ningú es planteja tampoc una enginyeria ni res de semblant. Jo, i un grapat més de gent varem estudiar molt, però és clar que la nostra situació era un altre. La meva alternativa a l’estudi era algun treball en una oficina, una fabrica o algun altre lloc similarment sinistre. Des d’aquest punt de vista estudiar no era pas un sacrifici. Si com és el seu cas, l’ alternativa és la festa continua i inacabable, potser és clar que llavors estudiar no és tan atractiu. És possible que jo hagués pres una opció similar. Són els indubtables avantatges que ja no existeixi la classe obrera.