Times have already changed

Em trobo a la sortida de l’institut uns alumnes, boníssima gent, que comencen el seu periple de divendres al vespre. M’expliquen que a la universitat viuen molt millor que a l’institut. No han d’estudiar gaire i poden viure de rentes del que van aprendre.(és cert que aquest nois fan bussines i tingueren un professor d’economia excepcional al Canyada Blanch, Andres “el doctor” Cabrera) La universitat és molt més fàcil. Aquesta cançó fa molt anys que la sento, més d’una dotzena. Llavors me la podia creure perquè al capdavall molta gent estudiava carreres sense contingut, com ara pedagogia. En aquest moments me la crec encara més. Allò que els meus alumnes poden estudiar a la universitat no és gaire més que allò que s’oferia a la FP, quan jo era jove. Això si convenientment allargat. No és que no poguessin anar a llocs on haurien de fer un esforç més gran. Però no se’ls acut i d’altra banda cada cop en queden menys. Aquesta setmana surt als diaris la notícia del tancament del departament de Física de la universitat de Reading. Molt prestigiós però gens rentable. Els joves britànics no estan interessats per les ciències pures i al capdavall el tercer món esta ple de joves ben preparats amb moltes ganes de venir a treballar el Regne Unit. Ells ompliren les places que els joves britànics, al capdamunt del consum europeu d’alcohol i després d’haver fet un GCSE (l’equivalent a la nostra ESO) de ciències que segons els experts és gairebé un acudit, no poden ni somiar en ocupar. En aquest context, és difícil lluitar contra la realitat: la necessitat dels professors especialistes a secondària i fins i tots al batxillerat és tan sols un altre acudit.