Problemes educatius

La creença ingènua a la tecnologia, en el seu poder redemptor, és una de les il·lusions més persistents que ha d’enfrontar la nostra cultura i un fonamentador de mites constant. Apareix de fet en els llocs més insospitats. Fa no gaire dies un article d’Antoni Puigverd a la Vanguardia era un bon exemple. L’article tractava sobre el caràcter catastròfic de tot plegat, un tema al qual aquest escriptor retorna periòdicament i, perquè no dir-ho, de manera un xic repetitiva. Evidentment entre les catàstrofes del nostre temps ningú pot obviar el lamentable estat dels nostres sistemes educatius, del qual és culpable gairebé tothom, sense exceptuar evidentment els professionals de l’ensenyança. Tanmateix les nostres culpes són em sembla una mica diferents de les plantejades per Puigverd, quan afirma que els professors ens entestem en prescindir del fet que els nostres alumnes posseeixen un pensament no lineal, fruit del seu seguiment dels diversos medis audiovisuals, i que així el fracàs escolar té com una de les seves primeres causes l’anacrònica tossudesa d’aquests pesats que fem les coses d’una en una. Sembla així que les aules estan plenes de superdotats als quals la manca d’adaptació als nous temps condemna al fracàs. El plantejament és ben estrany. Evidentment jo soc també capaç de mirar tres programes alhora, però ho faig en una situació determinada, que produeix una captació molt superficial, potser en alguns casos tota la que cal, però això ja és una altra qüestió. Potser soc un ser massa limitat, però, de manera diguem-ne seriosa, he de fer les coses d’una en una. D’altres exemples no gaire limitats que conec, no són en aquest punt essencialment diferents. Després de molts anys a les aules, no sé ben bé quin és el pensament multilineal del que parla Puigverd, si que conec en canvi molts alumnes que no han vist mai una pel·lícula i que per manca de hàbit no poden articular totes les imatges entorn d’un fil narratiu coherent i això potser si té alguna cosa a veure amb la multilinialitat reivindicada per l’escriptor gironí. No negaré les importants possibilitats que ofereixen els nous sistemes, però reprenem errors molts antics si caiem en una adoració “papanates” fundada en virtuts il·lusòries i prescindit dels problemes reals que tenen relació amb aquest mitjans: les dificultats de concentració de l’alumnat i el que em sembla més preocupant, la seva paorosa, absoluta manca d’imaginació.